caragolaia

Català

Verb

caragolaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de caragolar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de caragolar.

Variants

• [1] caragolavi, caragolava
• [2] caragolava

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·go·la·ia (5)