caragole

Català

Verb

caragole

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de caragolar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb caragolar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb caragolar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb caragolar

Variants

• [1] caragolo, caragoli, caragol
• [2] caragoli, caragolo
• [3] caragoli, caragolo
• [4] caragoli

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·go·le (4)