cargolés

Potser volíeu: cargoles

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /kər.ɡuˈɫes/, occidental /kaɾ.ɣoˈɫes/
• Rimes: -es

Verb

cargolés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb cargolar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb cargolar.

Variants

• caragolés

Miscel·lània

• Síl·labes: car·go·lés (3)
• Heterograma de 8 lletres (aceglors)
• Anagrames: colgar-se, colgares