• Pronúncia(i): /ˈkɛɫ.sʊs/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kel-1(«aixecar»), que va donar el verb *cellere («alçar-se, sobresortir»), del qual celsus n'era el participi.

Adjectiu

modifica

celsus m., celsa f., celsum n. ‎(comparatiu celsior, superlatiu celssimus)

  1. elevat
  2. prominent, destacat
  3. alt

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu celsus celsa celsum celsī celsae celsa
Vocatiu celse celsa celsum celsī celsae celsa
Acusatiu celsum celsam celsum celsōs celsās celsa
Genitiu celsī celsae celsī celsōrum celsārum celsōrum
Datiu celsō celsae celsō celsīs
Ablatiu celsō celsā celsō celsīs

Sinònims

modifica

Relacionats

modifica

Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.544