celsus
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈkɛɫ.sʊs/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kel-1(«aixecar»), que va donar el verb *cellere («alçar-se, sobresortir»), del qual celsus n'era el participi.
Adjectiu
modificacelsus m., celsa f., celsum n. (comparatiu celsior, superlatiu celssimus)
Declinació
modificaPrimera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | celsus | celsa | celsum | celsī | celsae | celsa | |
Vocatiu | celse | celsa | celsum | celsī | celsae | celsa | |
Acusatiu | celsum | celsam | celsum | celsōs | celsās | celsa | |
Genitiu | celsī | celsae | celsī | celsōrum | celsārum | celsōrum | |
Datiu | celsō | celsae | celsō | celsīs | |||
Ablatiu | celsō | celsā | celsō | celsīs |
Sinònims
modificaRelacionats
modificaVegeu també
modifica- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.544