censeo
LlatíModifica
- Pronúncia: /ˈkɛn.sɛ.oː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kens- («anunciar»).
VerbModifica
cēnseō (1a present?), cēnsēs (2a present), cēnsēre (infinitiu), cēnsuī (perfet), cēnsum (supí)
- opinar, jo fixo, jutjar
- Ex.: sic enim ipse censet — (traducció:«Aquesta és la seva opinió.»)
- aconsellar
- Ex.: tibi hoc censeo — (traducció:«Et dono un consell.»)
- votar, decidir
- Ex.: Ite in suffragium, et quae patres censuerunt vos jubete — (traducció:«Això que el senat ha decidit, confirmeu-lo.»)
- declarar, inscriure
- Ex.: Praesertim census equestrem Summam nummorum — (traducció:«Inscrit en el grup de sestercis que correspon als cavallers.»)
- enregistrar, censar
- Ex.: in quā tribu ista praedia censuisti? — (traducció:«En quina tribu has fet enregistrar els teus béns?»)
- recomptar, censar
- Ex.: Censores populi aevitates, suboles, familias, pecuniasque censento — (traducció:«Que els censors facin el recompte de les edats i béns del poble.»)