• Pronúncia(i): /ˈkɛn.sɛ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kens- («anunciar»).

cēnseō ‎(1a present?), cēnsēs ‎(2a present), cēnsēre ‎(infinitiu), cēnsuī ‎(perfet), cēnsum ‎(supí)

  1. opinar, jo fixo, jutjar
    sic enim ipse censet
    Aquesta és la seva opinió.
  2. aconsellar
    tibi hoc censeo
    Et dono un consell.
  3. votar, decidir
    Ite in suffragium, et quae patres censuerunt vos jubete
    Això que el senat ha decidit, confirmeu-lo.
  4. declarar, inscriure
    Praesertim census equestrem Summam nummorum
    Inscrit en el grup de sestercis que correspon als cavallers.
  5. enregistrar, censar
    in quā tribu ista praedia censuisti?
    En quina tribu has fet enregistrar els teus béns?
  6. recomptar, censar
    Censores populi aevitates, suboles, familias, pecuniasque censento
    Que els censors facin el recompte de les edats i béns del poble.

Derivats

modifica