cercàreu

Potser volíeu: cercareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sərˈka.ɾəw/, occidental /seɾˈka.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

cercàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de cercar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb cercar.

Català antic

Verb

cercàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de cercar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de cercar

Variants

• [1] cercàs, cercàrets
• [2] cercàssets, cercàsseu, cercàrets