Potser volíeu: Cercós, cerços

Català

modifica

cercos

  1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb cercar.

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈθeɾ.kos/, meridional /ˈθeɾ.koh/
Americà: alt /ˈseɾ.k(o)s/, baix /ˈseɾ.koh/, austral /ˈseɾ.kos/

cercos m. pl.

  1. forma plural de cerco