cistre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsis.tɾə/, occidental /ˈsis.tɾe/
• Rimes: -istɾe
• Homòfons: sistra, sistre
• Etimologia: Del francès cistre, del francès mitjà citre per influx de sistre, del llatí cithara, del grec antic κιθάρα ‎(kithára), segle XVI. Doblet de cítara i de guitarra via l’àrab.

Nom

cistre m. ‎(plural cistres)

1. Instrument cordòfon pinçat amb plectre, generalment amb cordes dobles i metàl·liques, de mànec força allargat, caixa piriforme i fons pla.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cittern ^(en)
• Castellà: cistro ^(es)

• Francès: cistre ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: cis·tre (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceirst)
• Anagrames: èrtics, escrit, tercis, trisec

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• cistre. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Francès

• Pronúncia: /sistʁ/

Nom

cistre m. ‎(plural cistres)

1. cistre

Vegeu també

• cistre. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].