cítara

Potser volíeu: citara, citarà

Català

mostra de so^ⓘ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsi.tə.ɾə/, occidental /ˈsi.ta.ɾa/
• Etimologia: Del llatí cithara, del grec antic κιθάρα ‎(kithára), segle XV. Doblet de cistre i de guitarra.

Nom

cítara f. ‎(plural cítares)

1. Instrument cordòfon pinçat, format per una sèrie de cordes paral·leles col·locades tibants sobre una caixa de ressonància, que és tocat amb plectre i amb els dits.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Zither ^(de) f.
• Anglès: zither ^(en)
• Castellà: cítara ^(es)
• Francès: cithare ^(fr)
• Italià: cetra ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: cí·ta·ra (3)
• Anagrames: Aicart, àrtica, atraci, atrací, cairat, cariat, catari, catarí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• cítara. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈθi.ta.ɾa/

Americà: alt /ˈsi.t(a).ɾa/, baix /ˈsi.ta.ɾa/

• Rimes: -itaɾa

Nom

cítara f. ‎(plural cítaras)

1. cítara

Miscel·lània

• Síl·labes: cí·ta·ra (3)

Vegeu també

• cítara. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].