claqueu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kɫəˈkɛw/
	balear /kɫəˈkəw/, /kɫəˈkɛw/
Occidental:	/kɫaˈkew/

• Rimes: -ɛw

Verb

claqueu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de clacar
2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb clacar
3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb clacar

Variants

• [1] clacau
• [3] clacau

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·queu (2)
• Anagrames: acluque, calqueu