clericus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkleː.rɪ.kʊs/
• Etimologia: Del grec κλῆρος ‎(klêros, «part rebuda en un repartiment»).

Nom

clēricus m. ‎(genitiu clēricī)

1. clergue
2. home savi, professor

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	clēricus	clēricī
Vocatiu	clērice	clēricī
Acusatiu	clēricum	clēricōs
Genitiu	clēricī	clēricōrum
Datiu	clēricō	clēricīs
Ablatiu	clēricō	clēricīs