clergue

Català

Pronúncia(i): oriental /ˈkɫɛr.ɡə/, occidental /ˈkɫɛɾ.ɣe/
Etimologia: Del llatí clericus, segle XII, del grec antic κληρικός ‎(klērikós, «del clergat»).

clergue m. ‎(plural clergues)

Alemany: Kleriker ^(de) m.
Anglès: cleric ^(en)
Castellà: clérigo ^(es)
Danès: gejstlig ^(da) c.
Finès: pappi ^(fi)
Francès: clerc ^(fr), prêtre ^(fr) m.
Gallec: crego ^(gl) m.
Grec: κληρικός ^(el) m. ‎(klirikós)
Irlandès: cléireach ^(ga) m.
Islandès: klerkur ^(is) m.
Italià: chierico ^(it)
Japonès: 牧師 ^(ja)
Llatí: sacerdos ^(la) m. f., pontifex ^(la) m., clericus ^(la) m.
Neerlandès: geestelijke ^(nl) m.
Noruec: geistlig ^(no) m.
Polonès: duchowny ^(pl) m., kleryk ^(pl) m.
Portuguès: clérigo ^(pt) m.
Romanès: cleric ^(ro) m.
Romaní: raśaj ^(rom) m.
Rus: свяще́ннослужитель ^(ru) m. ‎(sviasxénnoslujitel), клирик ^(ru) m. ‎(klirik)
Suec: klerk ^(sv) c.
Xinès: 牧師 ^(zh) ‎(牧师, mùshī)