Català

modifica
 
Unes cloïsses
Oriental:  central /kɫuˈi.sə/
balear /kɫoˈi.sə/, /kɫuˈi.sə/
Occidental:  /kɫoˈi.sa/
  • Rimes: -isa
  • Etimologia: De l'occità clauvissa, potser a través del francès clovisse, de clausissa, del llatí *clausicia, de clausus ‎(«tancat»), de claudere ‎(«cloure, tancar»). Difós per J. V. Foix que ho coneixia per pescadors del Port de la Selva, segle XX. Era usat a Menorca al segle XVIII, però sense continuïtat. Cognat del català antic cloissa o cloiça ‎(«clos, tancat», nom) usat esporàdicament al segle XIV.[1][2][3]

cloïssa f. ‎(plural cloïsses)

  1. Mol·lusc bivalve comestible que viu enfonsat en la sorra o el fang de les vores dels rius i mars.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Coromines, Joan. «DECat. II, 774a60-b30». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.
  2. Joan Veny, Lídia Pons, «La cloïssa (Tapes decussatus)», Atles Lingüístic del Domini Català, 1998
  3. Joan Veny Clar, Joan R. Veny-Mesquida, «Aproximació a la llengua literària de J. V. Foix», Llengua literària i traducció, 1890-1939, 2008