• Pronúncia(i): /ˈklaw.doː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kleh₂u- («clau, ganxo»).

claudō ‎(1a present?), clausis ‎(2a present), claudēre ‎(infinitiu), clausī ‎(perfet), clausum ‎(supí)

  1. cloure, tancar
    Nec ita claudenda res est familiaris, ut eam benignitas aperire non possit, nec ita reseranda, ut pateat omnibus.
    Convé no tancar tant la butxaca que no hi pugui entrar la bonança, ni tan que tothom hi pugui ficar la mà.
  2. cloure, acabar
  3. aturar
  4. variant de claudeō

Antònims

modifica

Derivats

modifica