• Pronúncia(i): /aˈpɛ.rɪ.oː/
  • Etimologia: Segons els alguns gramàtics llatins[1] aquesta paraula està composta de ab i de pario ‎(«parir»); però d'aquesta unió hauria sorgit el terme *apperio, amb doble p. Pokorny[2] creu, en canvi que la paraula està composta de ap-veru-ire i que hauria tingut el significat original de «desbarrar» i que la paraula llatina veru («forrellat, barra») es va substituir amb el temps per la paraula clavis, una manera diferent d'obrir i tancar.

aperiō ‎(1a present?), aperīs ‎(2a present), aperīre ‎(infinitiu), aperuī ‎(perfet), apertum ‎(supí)

  1. obrir
    Flos se aperit.
    La flor s'obre.
  2. destapar, desvelar, descobrir
    Domino navis quis sit aperit.
    Revela al capità del vaixell qui és.
  3. excavar
    Fundamenta templi aperire.
    Excavar els fonaments del temple.)

Antònims

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, 1879, aperio
  2. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1160-62