pario

Potser volíeu: parió

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.ɾjo/
• Rimes: -aɾjo
• Etimologia: Del llatí Parĭus, del grec antic Πάριος ‎(Pários).

Adjectiu

pario m. ‎(femení paria, plural masculí parios, plural femení parias)

1. Relatiu o pertanyent a Paros, Grècia.

Variants

• (en desús) paro

Nom

pario m. ‎(plural parios)

1. Natural de Paros, Grècia.

Variants

• (en desús) paro

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·rio (2)
• Anagrames: pairo, pairó

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pario

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.rɪ.oː/
• Etimologia:

Verb parere: De l'arrel protoindoeuropea *per2- ‎(«generar»).

Verb pariare: De par.

Verb

pariō ‎(1a present^?), paris ‎(2a present), parere ‎(infinitiu), peperī ‎(perfet), partum ‎(supí)

1. produir, jo produeixo, generar, crear

   «quae terra parit» (Ciceró, De Natura deorum I,4)

   Allò que la terra produeix.

2. parir, jo pareixo, donar a llum, infantar

   «Ecce virgo concipiet, et pariet filium, et vocabitur nomen eius Emmanuel» (Vulgata: Isaies, 2:7)

   Vet aquí que una verge concebrà i donarà a llum un fill al qual anomenarà Emmanuel.

Verb

pariō ‎(1a present^?), pariās ‎(2a present), pariāre ‎(infinitiu), pariāvī ‎(perfet), pariātum ‎(supí)

1. equiparar, anivellar, igualar
2. saldar

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 , p.818