Potser volíeu: parió


Castellà
Modifica

AdjectiuModifica

pario m. ‎(femení paria, plural masculí parios, plural femení parias)

  1. Relatiu o pertanyent a Paros, Grècia.

VariantsModifica

NomModifica

pario m. ‎(plural parios)

  1. Natural de Paros, Grècia.

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pario


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpa.rɪ.oː/
  • Etimologia:
Verb parere: De l'arrel protoindoeuropea *per2- ‎(«generar»).
Verb pariare: De par.

VerbModifica

pariō ‎(1a present?), paris ‎(2a present), parere ‎(infinitiu), peperī ‎(perfet), partum ‎(supí)

  1. produir, jo produeixo, generar, crear
    «quae terra parit» (Ciceró, De Natura deorum I,4)
    Allò que la terra produeix.
  2. parir, jo pareixo, donar a llum, infantar
    «Ecce virgo concipiet, et pariet filium, et vocabitur nomen eius Emmanuel» (Vulgata: Isaies, 2:7)
    Vet aquí que una verge concebrà i donarà a llum un fill al qual anomenarà Emmanuel.

VerbModifica

pariō ‎(1a present?), pariās ‎(2a present), pariāre ‎(infinitiu), pariāvī ‎(perfet), pariātum ‎(supí)

  1. equiparar, anivellar, igualar
  2. saldar

Vegeu tambéModifica

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 , p.818