Potser volíeu: paría, pària, pária


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /pəˈɾi.ə/, occidental /paˈɾi.a/
  • Rimes: -ia

VerbModifica

paria

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de parir
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de parir

Miscel·làniaModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

paria

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de parèixer
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de parèixer


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpa.ɾja/
  • Rimes: -aɾja
  • Etimologia:
[Nom 1] Del portuguès pária, del tàmil பறையன் ‎(«tocador de bombo»).
[Adjectiu i Nom 2] Femení de pario.

NomModifica

paria m. f. ‎(plural parias)

  1. pària

AdjectiuModifica

paria f. ‎(plural parias)

  1. forma femenina de pario

NomModifica

paria f. ‎(plural parias)

  1. forma femenina de pario

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre paria


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpa.rɪ.a/

AdjectiuModifica

paria

  1. nominatiu neutre plural de par
  2. vocatiu neutre plural de par
  3. acusatiu neutre plural de par