Potser volíeu: parò


Català
Modifica

VerbModifica

pa·ro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de parar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb parar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb parar


Castellà
Modifica

NomModifica

pa·ro m. ‎(plural paros)

  1. atur

VerbModifica

pa·ro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb parar


Italià
Modifica

VerbModifica

paro

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de parare


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈpa.roː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *per- ; cognat amb pariō.

VerbModifica

parō ‎(1a present?), parās ‎(2a present), parāre ‎(infinitiu), parāvī ‎(perfet), parātum ‎(supí)

  1. amanir, preparar
  2. arranjar, guarnir

DerivatsModifica