Potser volíeu: parò, paró


Català
Modifica

VerbModifica

paro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de parar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb parar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb parar

Miscel·làniaModifica


Castellà
Modifica

NomModifica

paro m. ‎(plural paros)

  1. atur

VerbModifica

paro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb parar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre paro


Italià
Modifica

VerbModifica

paro

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de parare


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpa.roː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *per- ; cognat amb pariō.

VerbModifica

parō ‎(1a present?), parās ‎(2a present), parāre ‎(infinitiu), parāvī ‎(perfet), parātum ‎(supí)

  1. amanir, preparar
  2. arranjar, guarnir

DerivatsModifica