Potser volíeu: imperó

Català

modifica

impero

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imperar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: im·pe·ro (3)
  • Heterograma de 6 lletres (eimopr)
  • Anagrama: poríem

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /imˈpe.ɾo/
  • Rimes: -eɾo

impero

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb imperar

Miscel·lània

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈɪm.pɛ.roː/
  • Etimologia: Del prefix in- i parō.

imperō ‎(1a present?), imperās ‎(2a present), imperāre ‎(infinitiu), imperāvī ‎(perfet), imperātum ‎(supí)

  1. governar, jo governo
  2. imposar, jo imposo
  3. dominar, imperar