imposar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /im.puˈza/, balear /im.poˈza/, /im.puˈza/

Occidental: nord-occidental /im.poˈza/, valencià /im.poˈzaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: imposà
• Etimologia: Del llatí imponere.

Verb

imposar trans.

1. Carregar, posar alguna cosa damunt d'una altra.
2. Posar alguna obligació, gravamen, pena, etc.
3. Instruir a algú en alguna matèria.
4. Infondre respecte, por.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	imposar			haver imposat
gerundi	imposant			havent imposat
participi	imposat, imposada, imposats, imposades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imposo	imposes	imposa	imposem	imposeu	imposen
	impose						val
	imposi						sept
	impòs			imposam	imposau		bal
imperfet	imposava	imposaves	imposava	imposàvem	imposàveu	imposaven
passat simple	imposí	imposares	imposà	imposàrem	imposàreu	imposaren
futur	imposaré	imposaràs	imposarà	imposarem	imposareu	imposaran
condicional	imposaria	imposaries	imposaria	imposaríem	imposaríeu	imposarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imposi	imposis	imposi	imposem	imposeu	imposin
	impose	imposes	impose			imposen	occ, bal
imperfet	imposés	imposessis	imposés	imposéssim	imposéssiu	imposessin
		imposesses		imposéssem	imposésseu	imposessen
	imposàs	imposassis	imposàs	imposàssim	imposàssiu	imposassin	bal
		imposasses		imposàssem	imposàsseu	imposassen	val, bal (1)
	imposara	imposares	imposara	imposàrem	imposàreu	imposaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	imposa	imposi	imposem	imposeu	imposin
	–				imposau		bal
	–		impose			imposen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				imposàvom	imposavo		centr, n-occ
	imposavi						sept
	imposaia	imposaies	imposaia	imposàiem	imposaieu	imposaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imposo	imposos	imposo	imposeguem	imposegueu		n-occ
imperfet	imposessi						sept
	imposessa						centr, n-occ
	imposeguessa	imposeguesses	imposegués	imposeguéssom	imposeguéssou	imposeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...imposat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...imposar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...imposat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...imposat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...imposat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...imposat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...imposar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...imposat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...imposat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...imposat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: imposo, imposa, imposem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

• coaccionar, forçar, obligar.
• impondre (valencià i alguerès)

Derivats

• desimposar
• imposable
• imposant
  • imposantment
• reimposar

Traduccions

Carregar

• Alemany: auflegen ^(de)
• Anglès: lay ^(en)
• Castellà: imponer ^(es)

• Francès: imposer ^(fr)
• Italià: imporre ^(it)
• Llatí: imponere ^(la)

Posar alguna obligació

• Alemany: auferlegen ^(de)
• Anglès: impose ^(en)
• Armeni: պարտադրել ^(hy) ‎(partadrel)
• Castellà: imponer ^(es)
• Esperanto: imponi ^(eo)
• Finès: määrätä ^(fi)
• Francès: imposer ^(fr)
• Grec antic: ἐπιτίθημι ^(grc) ‎(epitíthēmi)
• Hongarès: kiszab ^(hu)

• Italià: imporre ^(it)
• Japonès: 強要する ^(ja)
• Llatí: impono ^(la)
• Neerlandès: opleggen ^(nl)
• Occità: impausar ^(oc)
• Portuguès: impor ^(pt)
• Romanès: impune ^(ro)
• Rus: облага́ть ^(ru) ‎(oblagat)
• Xinès: 强加 ^(zh) ‎(qiángjiā)

Instruir

• Alemany: unterrichten ^(de)
• Castellà: imponer ^(es)
• Francès: instruire ^(fr), informer ^(fr), endoctriner ^(fr)

• Italià: insegnare ^(it)
• Llatí: instituere ^(la), educere ^(la)

Infondre respecte

• Castellà: imponer ^(es)
• Francès: imposer ^(fr)

• Italià: inspirar ^(it) respeto, temore
• Llatí: metum incutere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·po·sar (3)
• Heterograma de 7 lletres (aimoprs)
• Anagrama: aprimos

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: imposar