obligar

Potser volíeu: OBLIGAR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βɫiˈɣa/
	balear /ob.bɫiˈɣa/, /ub.bɫiˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /o.βɫiˈɣa/
	valencià /o.bɫiˈɣaɾ/, /o.βɫiˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: obligà
• Etimologia: Del llatí obligāre, segle XIII.

Verb

obligar trans., pron. ‎(pronominal obligar-se)

1. Lligar algú a la necessitat de fer alguna cosa.
2. Fer fer quelcom a algú emprant la força o l’autoritat.
3. (pronominal) Comprometre’s a complir alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	obligar			haver obligat
gerundi	obligant			havent obligat
participi	obligat, obligada, obligats, obligades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	obligo	obligues	obliga	obliguem	obligueu	obliguen
	obligue						val
	obligui						sept
	oblig				obligau		bal, alg
				obligam			bal
imperfet	obligava	obligaves	obligava	obligàvem	obligàveu	obligaven
passat simple	obliguí	obligares	obligà	obligàrem	obligàreu	obligaren
futur	obligaré	obligaràs	obligarà	obligarem	obligareu	obligaran
condicional	obligaria	obligaries	obligaria	obligaríem	obligaríeu	obligarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	obligui	obliguis	obligui	obliguem	obligueu	obliguin
	obligue	obligues	obligue			obliguen	occ, bal
imperfet	obligués	obliguessis	obligués	obliguéssim	obliguéssiu	obliguessin
		obliguesses		obliguéssem	obliguésseu	obliguessen
	obligàs	obligassis	obligàs	obligàssim	obligàssiu	obligassin	bal
		obligasses		obligàssem	obligàsseu	obligassen	val, bal (1)
	obligara	obligares	obligara	obligàrem	obligàreu	obligaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	obliga	obligui	obliguem	obligueu	obliguin
	–				obligau		bal, alg
	–		obligue			obliguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				obligàvom	obligavo		centr, n-occ
	obligavi						sept
	obligaia	obligaies	obligaia	obligàiem	obligàieu	obligaien	n-occ
condicional	obligariva	obligarives	obligariva	obligarívem	obligaríveu	obligariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	obligo	obligos	obligo	obligueguem	obliguegueu		n-occ
imperfet	obliguessi		obliguessi				sept, alg
	obliguessa						centr, n-occ
	obligueguessa	obligueguesses	obliguegués	obligueguéssom	obligueguéssou	obligueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... obligat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... obligar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... obligat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... obligat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... obligat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... obligat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... obligar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... obligat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... obligat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... obligat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: obligo, obliga, obliguem

Sinònims

• coaccionar, forçar, imposar

Relacionats

• obligació, obligador, obligat, obligatori

Derivats

• desobligar
• obligança, obligant

Traduccions

Traduccions

• Alemany: zwingen ^(de), nötigen ^(de)
• Anglès: compel ^(en), oblige ^(en)
• Àrab: أَكْرَهَ‎ ^(ar), أَجْبَرَ‎ ^(ar)
• Armeni: ստիպել ^(hy) ‎(stipel), հարկադրել ^(hy) ‎(harkadrel)
• Belarús: прымуша́ць ^(be) ‎(primuixats), прыму́сіць ^(be) ‎(primússits)
• Búlgar: принужда́вам ^(bg) ‎(prinujdàvam), прину́дя ^(bg) ‎(prinúdia)
• Castellà: obligar ^(es)
• Coreà: 강요하다 ^(ko) ‎(gang-yohada)
• Eslovac: nútiť ^(sk), donútiť ^(sk), prinútiť ^(sk)
• Eslovè: prisiliti ^(sl)
• Esperanto: devigi ^(eo)
• Finès: pakottaa ^(fi), ajaa ^(fi)
• Francès: obliger ^(fr), contraindre ^(fr), forcer ^(fr)
• Friülà: obleâ ^(fur)
• Gallec: apremar ^(gl)
• Grec: αναγκάζω ^(el) ‎(anangazo), υποχρεώνω ^(el) ‎(ipokhreono)
• Grec antic: ἀναγκάζω ^(grc) ‎(anankázō)
• Italià: obbligare ^(it), costringere ^(it), forzare ^(it)
• Japonès: 強いる ^(ja)
• Llatí: compellere ^(la)
• Llengua de signes catalana: OBLIGAR ^(csc)
• Macedoni: присилува ^(mk), принудува ^(mk)
• Mongol: албадах ^(mn)
• Neerlandès: dwingen ^(nl)
• Noruec: tvinge ^(no)
• Polonès: zmuszać ^(pl), zmusić ^(pl)
• Portuguès: obrigar ^(pt), forçar ^(pt)
• Romanès: obliga ^(ro)
• Rus: заставля́ть ^(ru) ‎(zastavliat), заста́вить ^(ru) ‎(zastàvit)
• Serbocroat: силити ^(sh), siliti ^(sh), прѝсилити ^(sh), prisiliti ^(sh)
• Suec: tvinga ^(sv)
• Txec: nutit ^(cs), donutit ^(cs), přinutit ^(cs)
• Xinès: 強迫 ^(zh) ‎(强迫, qiángpò)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bli·gar (3)
• Heterograma de 7 lletres (abgilor)
• Anagrama: brigola

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: obligar