obligàreu

Potser volíeu: obligareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βɫiˈɣa.ɾəw/
	balear /ob.bɫiˈɣa.ɾəw/, /ub.bɫiˈɣa.ɾəw/
Occidental:	/o.bɫiˈɣa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

obligàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de obligar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb obligar.