Català
Modifica

VerbModifica

ins·tru·ir trans., pron. ‎(pronominal instruir-se)

  1. Ensenyar, adoctrinar.
  2. (dret) Formalitzar un procés o expedient conforme a les regles de dret i pràctiques establertes.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: instrueixo, instrueix, instruïm

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /i(n)sˈtɾwiɾ/, meridional \i(ŋ)hˈtɾwiɾ\
Americà: alt /insˈt͡swiɾ/, baix \i(ŋ)hˈtɾwiɾ\, austral /i(n)hˈtɾwiɾ/

VerbModifica

ins·truir ‎(present instruyo, passat instruí, futur instruiré)

  1. instruir