Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ins.tɾuˈi/, valencià /ins.tɾuˈiɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Homòfon: instruí
  • Etimologia: Del llatí instruere ‎(«edificar; disposar; fornir»), segle XIII.

VerbModifica

instruir trans., pron. ‎(pronominal instruir-se)

  1. Ensenyar, adoctrinar.
  2. (dret) Formalitzar un procés o expedient conforme a les regles de dret i pràctiques establertes.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: instrueixo, instrueix, instruïm

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ins·tru·ir (3)
  • Anagrama: nitruris

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /i(n)sˈtɾwiɾ/, meridional \i(ŋ)hˈtɾwiɾ\
Americà: alt /insˈt͡swiɾ/, baix \i(ŋ)hˈtɾwiɾ\, austral /i(n)hˈtɾwiɾ/

VerbModifica

instruir ‎(present instruyo, passat instruí, futur instruiré)

  1. instruir

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ins·truir (2)