Català
modifica

Oriental:  central /puˈɫi/
balear /poˈɫi/, /puˈɫi/
Occidental:  nord-occidental /poˈɫi/, valencià /poˈɫiɾ/

Verb modifica

polir trans., pron. ‎(pronominal polir-se)

  1. Fregar amb un drap fins a aconseguir brillantor.
  2. Donar a quelcom un aspecte net i endreçat.
  3. Passar una llima i rebaixar un material fins que quedi llis.
  4. Guarnir amb coses belles.
  5. (argot) robar, malgastar.
    Em van polir la cartera quan anava pel carrer.
    Ja t'has polit els dos bitllets que t'havia donat?

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: poleixo, poleix, polim

Sinònims modifica

Antònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Francès
modifica

  • Pronúncia: /pɔˈliʁ/
  • Etimologia: Del llatí polire.

Verb modifica

polir

  1. Allisar (posar llisa alguna cosa).
    Polir du bois d’ébène.
    Polir fusta de banús.
  2. cultivar-se, millorar com a persona.
    L’étude des belles-lettres polit les esprits.
    L'estudi de la poesia millora els esperits.

Vegeu també modifica