Català
Modifica

Oriental: /puˈɫi/
Occidental: nord-occidental /poˈɫi/, valencià /poˈɫiɾ/, /puˈɫiɾ/

VerbModifica

polir trans., pron. ‎(pronominal polir-se)

  1. Fregar amb un drap fins a aconseguir brillantor.
  2. Donar a quelcom un aspecte net i endreçat.
  3. Passar una llima i rebaixar un material fins que quedi llis.
  4. Guarnir amb coses belles.
  5. (argot) robar, malgastar.
    Em van polir la cartera quan anava pel carrer.
    Ja t'has polit els dos bitllets que t'havia donat?

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: poleixo, poleix, polim

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /pɔˈliʁ/
  • Etimologia: Del llatí polire.

VerbModifica

polir

  1. Allisar (posar llisa alguna cosa).
    Polir du bois d’ébène.
    Polir fusta de banús.
  2. cultivar-se, millorar com a persona.
    L’étude des belles-lettres polit les esprits.
    L'estudi de la poesia millora els esperits.

Vegeu tambéModifica