poligueres

Català

Verb

poligueres

1. (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de polir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir.

Variants

• [1] polires
• [2] poliguesses, polissis, polisses, polires

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·gue·res (4)