polires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /puˈɫi.rəs/

Occidental: nord-occidental /poˈɫi.res/, valencià /poˈɫi.res/, /puˈɫi.res/

Verb

polires

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de polir
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir

Variants

• [1] poligueres
• [2] poliguesses, poligueres, polissis, polisses

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (eiloprs)
• Anagrama: polir-se