embrutir

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əm.bɾuˈti/
Occidental:	nord-occidental /em.bɾuˈti/
	valencià /em.bɾuˈtiɾ/, /em.bɾuˈti/

Rimes: -i(ɾ)
Etimologia: Del prefix em- i brut.

Verb

embrutir trans., pron. ‎(pronominal embrutir-se)

(Girona, Empordà, Cerdanya, Rosselló, Conflent) embrutar

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

	Simples			Compostes
Formes no personals							Notes
Infinitiu	embrutir			haver embrutit
Gerundi	embrutint			havent embrutit
Participis	embrutit, embrutida, embrutits, embrutides
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	embruteixo	embruteixes	embruteix	embrutim	embrutiu	embruteixen
	embruteixi						sept
	embruteix						eiv, alg
	embrutesc	embruteixs					mall
	embrutisc	embrutixes	embrutix			embrutixen	val
	embrutixo						n-occ
Imperfet	embrutia	embruties	embrutia	embrutíem	embrutíeu	embrutien
Passat simple	embrutí	embrutires	embrutí	embrutírem	embrutíreu	embrutiren	v.cent, eiv
Futur	embrutiré	embrutiràs	embrutirà	embrutirem	embrutireu	embrutiran
Condicional	embrutiria	embrutiries	embrutiria	embrutiríem	embrutiríeu	embrutirien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	embruteixi	embruteixis	embruteixi	embrutim	embrutiu	embruteixin
	embrutisca	embrutisques	embrutisca			embrutisquen	occ
	embrutesqui	embrutesquis	embrutesqui	embrutiguem	embrutigueu	embrutesquin	bal
	embrutesca	embrutesques	embrutesca			embrutesquen	bal, nota 1
Imperfet	embrutís	embrutissis	embrutís	embrutíssim	embrutíssiu	embrutissin
		embrutisses		embrutíssem	embrutísseu	embrutissen
	embrutira	embrutires	embrutira	embrutírem	embrutíreu	embrutiren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		embruteix	embruteixi	embrutim	embrutiu	embruteixin
			embrutesqui	embrutiguem		embrutesquin	bal
			embrutesca			embrutesquen	bal, nota 1
		embrutix	embrutisca			embrutisquen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... embrutit
Perfet				havem	haveu		... embrutit
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... embrutir
Passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... embrutir
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... embrutit
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... embrutit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... embrutit
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... embrutit
Condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... embrutit
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... embrutir
Passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... embrutir
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... embrutit
Perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... embrutit
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... embrutit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... embrutit
Passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... embrutit
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present					embrutits		ant
Imperfet					embrutíets		ant
	embrutiva	embrutives	embrutiva	embrutívem	embrutíveu	embrutiven	n-occ, alg
	embrutigueva	embrutigueves	embrutigueva	embrutiguévem	embrutiguéveu	embrutigueven	n-occ
Passat simple		embrutist			embrutist		ant
Passat simple	embrutigué	embrutigueres	embrutigué	embrutiguérem	embrutiguéreu	embrutigueren	bal
Condicional	embrutiriva	embrutirives	embrutiriva	embrutirívem	embrutiríveu	embrutiriven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	embrutixa	embrutixes	embrutixa			embrutixen	n-occ
	embruteixa	embrutixos	embrutixo			embrutíxon	n-occ
		embrutiscos	embrutisco	embrutisquem	embrutisqueu	embrutíscon	n-occ
	embrutixi	embrutixis	embrutixi			embrutixin	n-occ
Imperfet	embrutigués	embrutiguesses	embrutigués	embrutiguéssem	embrutiguésseu	embrutiguessen
		embrutiguessis		embrutiguéssim	embrutiguéssiu	embrutiguessin	centr, bal
	embrutissi		embrutissi				sept, alg
	embrutissa		embrutissa	embrutíssom	embrutíssou		centr, n-occ
	embrutiguera	embrutigueres	embrutiguera	embrutiguérem	embrutiguéreu	embrutigueren	val

Miscel·lània

Síl·labes: em·bru·tir (3)

Vegeu també

Obres de referència: DCVB