Català

modifica
Oriental:  /rək.ti.fiˈka/
Occidental:  nord-occidental /rek.ti.fiˈka/, valencià /rek.ti.fiˈkaɾ/

rectificar trans., pron. ‎(pronominal rectificar-se)

  1. Canviar la forma d'expressió prèviament decidida.
    «Sembla que el meu... que un familiar —va rectificar per no pronunciar una paraula que feia temps que no verbalitzava— ha patit una angina de pit.» ([1])
  2. Corregir la direcció per no pedre l'objectiu.
    «Quan es deixa anar li clava estrebada amb l'esquerra i el cavall rectifica la trajectòria cap a l'altra banda. Però si només el regís amb una mà el cavall es limitaria a fer cercles sobre ell mateix i no avançaria.» ([2])
  3. Canviar de parer.
    «Però tot es va torçar quan, arribats a un cert punt, la dreta anglesa, finalment, va rectificar i va acceptar que havia comès un error. Els va donar la raó.» ([3])

Conjugació

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: rec·ti·fi·car (4)
  • Anagrama: certificar

Vegeu també

modifica
  1. Nieves Hidalgo, A les vuit, al Thyssen, ed.Selecta, 2019
  2. Enric Gomà, Canvi d'agulles: Per un català més ric, àgil i senzill, ed.La Magrana, 2015
  3. Betsabé Garcia, Amb uns altres ulls, Roca editorial, 2016