poligueva

Català

Verb

poligueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de polir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de polir.

Variants

• [1] poliva, polia
• [2] poliva, polia

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·gue·va (4)
• Heterograma de 9 lletres (aegilopuv)