polí

Potser volíeu: poli, -poli, poli-

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɫi/
	balear /poˈɫi/, /puˈɫi/
Occidental:	/poˈɫi/

• Rimes: -i

Verb

polí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de polir.
2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de polir.

Variants

• [1] poligué
• [2] poligué

Miscel·lània

• Anagrames: opil, piló