instruïres

Català

Verb

instruïres

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de instruir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb instruir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·tru·ï·res (4)
• Anagrama: instruir-se