Català
modifica

Verb modifica

instruïres

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de instruir
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb instruir

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: ins·tru·ï·res (4)
  • Anagrama: instruir-se