Català

modifica

instruïxes

  1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de instruir.
  2. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb instruir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ins·tru·ï·xes (4)
  • Anagrama: trinxéssiu