Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ins.piˈɾa/, valencià /ins.piˈɾaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: inspirà
  • Etimologia: Del llatí inspirare.

VerbModifica

inspirar trans., pron. ‎(pronominal inspirar-se)

  1. Atreure l'aire exterior al pulmó per la dilatació del pit.
  2. Infondre en altre alguna cosa com ànim, valor.
  3. Il·luminar, moure Déu interiorment a algú.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: inspiro, inspira, inspirem

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ins·pi·rar (3)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /i(n)s.piˈɾaɾ/, meridional \i(ŋ)h.piˈɾaɾ\
Americà: alt /ins.p(i)ˈɾaɾ/, baix \i(ŋ)h.piˈɾaɾ\, austral /i(n)h.piˈɾaɾ/

VerbModifica

inspirar ‎(present inspiro, passat inspiré, futur inspiraré)

  1. inspirar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ins·pi·rar (3)