Català

modifica

inspirares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de inspirar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb inspirar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ins·pi·ra·res (4)
  • Anagrama: inspirar-se