inspiro

Català

Verb

inspiro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inspirar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inspirar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inspirar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /i(n)sˈpi.ɾo/, meridional \i(ŋ)hˈpi.ɾo\

Americà: alt /insˈpi.ɾo/, baix \i(ŋ)hˈpi.ɾo\, austral /i(n)hˈpi.ɾo/

• Rimes: -iɾo

Verb

inspiro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb inspirar