Potser volíeu: Coc, coç, cóc

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom 1, nom 2, verb) /ˈkɔk/
  • Rimes: -ɔk
  • Etimologia: [1] Del llatí coquus ‎(«cuiner»), segle XIII.
  • Etimologia: [2] Del grec antic κόκκος ‎(kókkos, «gra»).
  • Pronúncia(i): (nom 3) /ˈkok/
  • Etimologia: [3] Variant de cóc.

coc m. ‎(plural cocs, femení coquessa)

  1. cuiner

coc m. ‎(plural cocs)

  1. Bacteri esfèric.

Traduccions

modifica

coc m. ‎(plural cocs)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de cóc

coc

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de coure

Vegeu també

modifica