coc

Potser volíeu: Coc, coç, cóc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 1, nom 2, verb) /ˈkɔk/
• Rimes: -ɔk

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 3) /ˈkok/
• Rimes: -ok
• Etimologia: [1] Del llatí coquus ‎(«cuiner»), segle XIII.
• Etimologia: [2] Del grec antic κόκκος ‎(kókkos, «gra»).
• Etimologia: [3] Forma masculina de coca.

Nom

coc m. ‎(plural cocs, femení coquessa)

1. cuiner

Nom

coc m. ‎(plural cocs)

1. Bacteri esfèric.

Traduccions

Bacteri esfèric

• Anglès: coccus ^(en)
• Castellà: coco ^(es) m.
• Francès: coccus ^(fr)
• Italià: cocco ^(it)
• Romanès: coc ^(ro)

Nom

coc m. ‎(plural cocs)

1. Bescuit gruixut la massa del qual fermenta durant la seva cocció en un forn.

Variants

• cóc (grafia obsoleta)

Sinònims

• pa de pessic, pastís, coca

Traduccions

Bescuit gruixut

• Anglès: scone ^(en)
• Castellà: bizcocho ^(es)

Verb

coc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de coure.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot