Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkof/
  • Etimologia: De l’hebreu קוּף ‎(quf), del protosemític *qup- ‎(«agulla»).

NomModifica

cof f. ‎(plural cofs)

  1. Dinovena lletra dels alfabets semítics fenici, arameu, hebreu i d’altres derivats.

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC