Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈkof/
  • Etimologia: De l’hebreu קוּף ‎(quf), del protosemític *qup- ‎(«agulla»).

cof f. ‎(plural cofs)

  1. Dinovena lletra dels alfabets semítics fenici, arameu, hebreu i d’altres derivats.

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: foc (revers)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC