cohort

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kuˈɔrt/, balear /koˈɔɾt/, /kuˈɔrt/

Occidental: /koˈɔɾt/

• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: Del llatí cohors ‎(«tropa, quadrilla»), doblet del patrimonial cort.

Nom

cohort f. ‎(plural cohorts)

1. Cos d'infanteria entre els romans, compost per la desena part d'una legió, entre cinc-cents i sis-cents soldats.
2. Grup de combatents o d'altre gent.
3. (estadística) Grup de subjectes amb una característica comuna pertanyen al mateix grup d'edat.
4. (medicina) Grup d'individus que són estudiats durant una epidèmia.
5. Conjunt d'alumnes que coincideixen o han coincidit en una mateixa classe o curs durant un determinat període de temps.

Traduccions

Cos d'infanteria

• Anglès: cohort ^(en)
• Castellà: cohorte ^(es)
• Francès: cohorte ^(fr)

• Italià: coorte ^(it)
• Llatí: cohors ^(la)

Conjunt d'alumnes

• Anglès: cohort ^(en)
• Castellà: cohorte ^(es)

• Francès: cohorte ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·hort (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• cohort. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈkəʊ.hɔː(ɹ)t/

  àudio (EUA)

Nom

cohort ‎(plural cohorts)

1. cohort

Vegeu també

• cohort. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].