col·limàrem

Potser volíeu: col·limarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɫ.ɫiˈma.ɾəm/, /ku.ɫiˈma.ɾəm/
	balear /koɫ.ɫiˈma.ɾəm/, /kuɫ.ɫiˈma.ɾəm/
Occidental:	/koɫ.ɫiˈma.ɾem/, /ko.ɫiˈma.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

col·limàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de col·limar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb col·limar.