colomer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ɫuˈme/
	balear /ko.ɫoˈme/, /ku.ɫuˈme/
Occidental:	nord-occidental /ko.ɫoˈme/, valencià /ko.ɫoˈmeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De colom i el sufix -er, segle XIV.

Nom

colomer m. ‎(plural colomers)

1. Forma alternativa de colomar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lo·mer (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB