conciliàreu

Potser volíeu: conciliareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.si.ɫiˈa.ɾəw/
	balear /kon.si.ɫiˈa.ɾəw/, /kun.si.ɫiˈa.ɾəw/
Occidental:	/kon.si.ɫiˈa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

conciliàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de conciliar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb conciliar.

Variants

• [2] conciliéssiu, conciliésseu, conciliàssiu, conciliàsseu

Miscel·lània

• Anagrama: reconciliau