concilie

Català

Verb

concilie

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de conciliar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb conciliar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb conciliar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb conciliar

Variants

• [1] concilio, conciliï, concilii
• [2] conciliï
• [3] conciliï
• [4] conciliï