confessàreu

Potser volíeu: confessareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɱ.fəˈsa.ɾəw/
	balear /koɱ.fəˈsa.ɾəw/, /kuɱ.fəˈsa.ɾəw/
Occidental:	/koɱ.feˈsa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

confessàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de confessar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb confessar

Variants

• [2] confesseguéssou, confesséssiu, confessésseu, confessàssiu, confessàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: con·fes·sà·reu (4)