conhortara

Potser volíeu: conhortarà

Català

Verb

conhortara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb conhortar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb conhortar.

Variants

• [1] conhortessi, conhortés, conhortàs
• [2] conhortessi, conhortés, conhortàs

Miscel·lània

• Anagrama: aconhortar