Potser volíeu: Conill


Català
Modifica

Oriental: /kuˈniʎ/
Occidental: nord-occidental /koˈniʎ/, valencià /koˈniʎ/, /kuˈniʎ/
Informal: iodització, mallorquí /koˈnij/, iodització, menorquí, eivissenc /kuˈnij/
  • Àudio: oriental amb ieisme
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí cuniculus, originalment «conillera», d’origen ibèric segons els autors clàssics, segle XIV. L’adjectiu és per metonímia de «pell de conill» amb influx de cony.

NomModifica

conill m. ‎(plural conills, femení conill o conilla)

  1. Mamífer lagomorf més petit que la llebre, d’orelles llargues, potes posteriors més llargues que les anteriors, del qual es coneixen nombroses varietats domèstiques (Oryctolagus cuniculus).
  2. (valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

conill m. ‎(femení conilla, plural masculí conills, plural femení conilles)

  1. (col·loquial valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica