Potser volíeu: Conill

Català

modifica
Oriental: central /kuˈniʎ/, /kuˈnij/
balear /koˈniʎ/, /kuˈnij/
Occidental: /koˈniʎ/, /kuˈniʎ/
  • Rimes: -iʎ
  • Etimologia: Del llatí cuniculus, originalment «conillera», d’origen ibèric segons els autors clàssics, segle XIV. L’adjectiu és per metonímia de «pell de conill» amb influx de cony.

conill m. (plural conills, femení conill o conilla)

  1. Mamífer lagomorf més petit que la llebre, d’orelles llargues, potes posteriors més llargues que les anteriors, del qual es coneixen nombroses varietats domèstiques (Oryctolagus cuniculus).

Compostos i expressions

modifica

Traduccions

modifica

conill m. (plural conills)

  1. Tall del muscle de les potes d’un boví, nerviüt i melós en cocció lenta.

Hipònims

modifica

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

conill m. (femení conilla, plural masculí conills, plural femení conilles)

  1. (col·loquial valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica