Potser volíeu: Conill

Català

modifica
 
Oriental:  central /kuˈniʎ/, /kuˈnij/
balear /koˈniʎ/, /kuˈnij/
Occidental:  /koˈniʎ/, /kuˈniʎ/
  • Rimes: -iʎ
  • Etimologia: Del llatí cuniculus, originalment «conillera», d’origen ibèric segons els autors clàssics, segle XIV. L’adjectiu és per metonímia de «pell de conill» amb influx de cony.

conill m. ‎(plural conills, femení conill o conilla)

  1. Mamífer lagomorf més petit que la llebre, d’orelles llargues, potes posteriors més llargues que les anteriors, del qual es coneixen nombroses varietats domèstiques (Oryctolagus cuniculus).

Compostos i expressions

modifica

Traduccions

modifica

conill m. ‎(plural conills)

  1. Tall del muscle de les potes d’un boví, nerviüt i melós en cocció lenta.

Hipònims

modifica

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

conill m. ‎(femení conilla, plural masculí conills, plural femení conilles)

  1. (col·loquial valencià meridional, eivissenc, gironí) nu

Compostos i expressions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica