coniller

Potser volíeu: Coniller

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.niˈʎe/
	balear /ko.niˈje/, /ku.niˈje/
Occidental:	nord-occidental /ko.niˈʎe/
	valencià /ko.niˈʎeɾ/, /ko.niˈʎe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De conill i el sufix -er, segle XIX.

Adjectiu

coniller m. ‎(femení conillera, plural masculí conillers, plural femení conilleres)

1. Relacionat amb els conills.

Traduccions

Dels conills

• Castellà: conejero ^(es)

Nom

coniller m. ‎(plural conillers)

1. conillar
2. Gos que caça conills.

Traduccions

Gos coniller

• Anglès: rabbiter ^(en), bloodhound ^(en)
• Castellà: sabueso ^(es) m.
• Francès: griffon ^(fr) m., limier ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ni·ller (3)
• Anagrames: colliren, encollir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB