conràreu

Potser volíeu: conrareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈra.ɾəw/
	balear /konˈra.ɾəw/, /kunˈra.ɾəw/
Occidental:	/konˈra.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

conràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de conrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·rà·reu (3)
• Anagrames: acorruen, roncareu, roncàreu