roncàreu

Potser volíeu: roncareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ruŋˈka.ɾəw/, occidental /roŋˈka.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

roncàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de roncar.

   [Vosaltres/vós] roncàreu o vau/vàreu roncar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] ronquéssiu, ronquésseu, roncàsseu, roncàssiu o roncàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·cà·reu (3)
• Anagrames: acorruen, conrareu, conràreu