Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ruŋˈke.səw/, occidental /roŋˈke.sew/
Informal: /roŋˈke.sɛw/

ronquésseu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.
    [Vosaltres/vós] ronquéssiu, ronquésseu, roncàsseu, roncàssiu o roncàreu.