conreaia

Català

Verb

conreaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de conrear.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de conrear.

Variants

• [1] conreavi, conreava
• [2] conreava

Miscel·lània

• Síl·labes: con·re·a·ia (4)